Ressenya: La petita filla del Ganges

Miró, Asha (2014). La petita filla del Ganges”. Barcelona (Sant Llorenç d’Hortons)

: Alba, 43 p. Il·lustracions de Patricia Geis.

Asha Miró l’autora del llibre La petita filla del Ganges, va nàixer en Nasik però va ser adoptada per una família espanyola. És llicenciada en Ciències de l’Educació i cursa la carrera musical i de piano al Conservatori Municipal de Barcelona. És experta en adopció, és considerada com una icona de la interculturalitat i a més col·labora amb diverses ONG.

L’autora ha utilitzat les experiències de la seua vida com a inspiració per a escriure els seus llibres infantils, entre ells destaca La petita filla del Ganges (2003) que es va convertir en best seller, i Les dues cares de la lluna (2004). A més, la seua obra Rastres de sàndal (2007) ha sigut portada al cinema i guardonada amb diferents premis nacionals i internacionals. Cal destacar que Miró també escriu per a públic adult.

L’exemplar narra la història de Asha, una xiqueta índia de 7 anys. La xicoteta és òrfena i al llarg de la seua vida ha viscut en diferents llars. Un dia, Asha és adoptada per una parella catalana i veu complit el seu somni de tindre uns pares amb els quals compartir la seua vida.

El llibre de literatura infantil La petita filla del Ganges és un relat autobiogràfic en el qual l’autora explica com van a ser els seus orígens. Per les característiques del text, s’entén que el seu principal destinatari és el públic infantil, més concretament xiquets de primer i segons cicle de primària. No obstant això, el missatge que transmet fa que també puga ser gaudit per lectors adults.

Pel que fa al tipus de vocabulari és simple, i el mateix acorre amb la composició de les oracions, per això el seu nivell de comprensió s’adapta al nivell dels lectors. A més, els diàlegs estan presents en tota l’obra, són curts i contenen gran quantitat de frases interrogatives i exclamatives que fan d’aquesta una lectura més fluida i amena. Existeix un equilibri perfecte entre la quantitat de text i la grandària de la imatge. Això si, hi ha pàgines en les quals els paràgrafs són massa llargs, el que pot saturar la lectura dels més xicotets.

Pel que respecta a les il·lustracions, cal destacar que tenen molta presència al llarg de tota l’obra, ja que estan presents en totes les pàgines de l’exemplar. Aconsegueixen que la història siga més visual i representen amb exactitud allò que diuen les paraules. Es tracta d’imatges de caràcter literal, ja que representen de manera precisa allò que ocorre en el relat. Les pàgines complementàries d’obertura i tancament contenen la mateixa imatge, i entre aquestes se situa la part central i importat de la història.

Arran d’això, el dibuix és senzill i pla, amb textures de teles i estampats que representen el colorit més intens de l’Indià, o els colors matisats i tardorencs de Barcelona. Aquests colors i textures proporcionen certa profunditat a les il·lustracions. Els personatges tenen una grandària similar en tots els dibuixos, a excepció d’un en el qual la protagonista té una grandària reduïda indicant així un baix estat d’ànim.

Les siluetes són arrodonides, característica que els fa transmetre placidesa i bondat. Respecte als plans, cal dir que aquests són variats perquè podem veure als personatges des de diferents posicions i distancies. Destacar la presència d’una foto real dels pares adoptius de Asha, aquesta apareix en diverses de les il·lustracions i aconsegueix que el relat cobre un sentit encara més realista.

Quant a la part estètica, apuntar que el llibre és de tapa dura, proporcionant-li una major solidesa i resistència. Les pàgines són adequades per als xiquets, ja que el seu gruix els permet passar-les amb facilitat. El títol no deixa molt clar quin és el tema de la trama, en canvi la portada si és molt representativa. Sobre la tipografia cal esmentar que és adequada i comprensible per als xiquets i el mateix ocorre amb la grandària d’aquesta.

En un altre ordre, afegir que a diferència de la majoria dels llibres aquest no compta amb resum en la part posterior de l’exemplar, no obstat això, si inclou un dialogue que també es pot llegir a l’interior de la història. Aquest diàleg és una forma original de captar l’atenció dels xiquets i per tant compleix amb el mateix objectiu que el tradicional resum.

Es tracta d’un llibre que engloba diversos gèneres, ja que la història és realista, però les vivències de la xiqueta aconsegueixen que la temàtica d’aventura també este present. Aquesta característica repercuteix de manera positiva, ja que depenent del lector es poden fer diverses interpretacions del relat, i això atrau un major nombre de lectors.

El marc físic en el qual es desenvolupa la història és real, igual que els seus protagonistes. Així mateix, els esdeveniments narrats es prolonguen durant anys, encara que és necessària afegir que al començament hi ha un salt de temps considerable. Malgrat això, la narració és fàcil de seguir en tot moment.

Apuntar que l’estructura segueix l’ordre tradicional dels contes infantils, ja que en primer lloc coneixem a la protagonista, seguidament aquesta te diferents problemes per resoldre o desitjos per complir, i finalment amb ajuda dels personatges secundaris tot arriba a un bon final.

Cal afegir que aquest relat no té una temàtica clàssica, ja que no és el conte de fantasia que sol atraure l’atenció dels xiquets. Es pot dir que és una història per a adults, però comptada per a ser entesa per infants. És per tant un llibre molt recomanable per a treballar amb xiquets, ja que realça la importància d’establir vincles familiars i de comptar amb gent que et vulga. A més, pot ser d’utilitat per a reforçar la importància de la diversitat i l’empatia. Endarrere terme, és necessari destacar que la senzillesa del final del relat fa pensar que està incomplet, i això aconsegueix augmentar l’interés de saber que va a passar en els següents anys de la vida de la protagonista.