Libre: Allà on viuen els monstres




El llibre “Allà on viuen els monstres” compte la història de Max, un xiquet disfressat de monstre que pel seu mal comportament és castigat per la seua mare i sense sopar es tanca a la seua habitació. En ella Max fa un viatge imaginari fins a un món en el qual viurà una increïble aventura.

Es tracta d'un llibre il·lustrat, on clarament les imatges tenen una major rellevància que el text. Sense l'ajuda d'aquestes seria impossible donar sentit al conte. L’argument del relat és senzill, però al seu torn molt complex. Qualsevol adult o xiquet ho podria entendre, però depenent de l’edat , la història cobra diferents sentit. Els més xicotets enfocaran la seua atenció en els monstres, mentre el públic adult serà capaç de llegir entre línies, reflexionar i traure altres conclusions.

El relat mostra una realitat social que moltes famílies viuen en el seu dia a dia. Una mare que enfadada amb el seu fill, pel seu comportament, és capaç de castigar-lo i deixar-lo sense sopar. I un xiquet que quan aconsegueix el que vol (manar sobre els monstres) es cansa i es va. A més, es un llibre interessant per a treballar les emocions perquè Max, en poc temps passa per diferents estats d’ànim, com la soletà  i les ganes de sentirse querit. Aquest canvis d'estats solen ser molt comuns en els xiquets.

Un altre aspecte a destacar és el pas del temps, ja que, en la història Max creu haver viatjat durant dos anys, quan en la realitat tan sols havien passat uns minuts. Esmentar també, que l'autor fa ús de les majúscules per a indicar que un personatge està cridant i a més, cap al final del llibre trobem una polisèmia de significats en la frase "Et menjaré".

Finalment, parlar de la capacitata de tenen els xiquets per a aprendre mitjançant la imitació. Max durant el seu viatge imaginari, exerceix el paper de líder poderós, i actua amb els monstres de la mateixa forma que la seua mare es comporta amb el. Arribant fins i tot a castigar-los emprant les mateixes paraules que utilitza la seua mare.











Comentarios

Entradas populares de este blog

Teresa Broseta