Per a qui escriuen els autors de literatura infantil?

Per què la LIJ ha estat considerada paraliteratura? 

Perquè aquesta no compleix amb les normes de la literatura per a adults i per raons ideològiques o sociològiques no formen part de la cultura literària. És a dir, la literatura infantil té unes característiques específiques que no s’apropen a les de la literatura per a adults, i això implica que aquesta quede rellevada a un segon pla. 

Lector model: 

Quan l’autora ens parla de lector model a l’article, fa referència al tipus de lector en què l’autor pensa quan està escrivint. És a dir, els destinataris ideals als quals li agradaria dirigir-se o pensa que estan capacitats per a eixa lectura concretament. Aquest lector model es determina per factor com l’edat, la cultura, la classe social o la seua competència literària entre altres.

Competència literària: 

Competència que suposa el domini d’una llarga sèrie de codis i subcodis que van des del mateix sistema lingüístic fins a les regles de construcció narratives o els quadres intertextuals. En altres paraules, podríem dir que és una competència que implica tindre un bagatge de la tradició literària gràcies al qual podem captar i reconéixer estructures narratives recurrents d’aquesta tradició, diferenciar entre els aspectes literaris i la realitat, etc. 

Intertextualitat: 

Aquest terme fa referència a la citació literal d’altres textos i no gaire utilitzada en la literatura infantil. Aquesta relació entre els diferents textos constitueix un context diferent. Existeixen dos tipus diferents d’intertextualitat: la implícita, que pot aparéixer en forma de frase, o l’explícita, parlant d’altres cultures o costums. En els dos casos aquesta relació intertextual sols podrà ser entesa per lectors cultes o competents a nivell literari.

  

Hipertextualitat: 

Relació establerta per un text amb altres que aquell incorpora. Fragments, frases que ens remeten a altres del mateix text.

Paratextualitat: 

És el suport verbal o no verbal que reforça i acompanya la història que s’està llegint. Pot aparéixer en forma d’imatges, il·lustracions, notes d’autor, etc. És tota la informació relativa a la història que la complementa sense ser una part textual d’aquesta.

Gramàtica interioritzada: 

Podem dir que aquest terme fa referència al coneixement que tenen els parlants de les regles del seu llenguatge.