Conferència: Funcions i reptes de la literatura inclusiva enl'educació

Divendres 20 de setembre, vam assistir a la conferència Funcions i reptes de la literatura inclusiva, donada per Carmen Morera i Tona Calaà. En ella van parlar de diversos temes, entre ells hi havia un del qual ja hem parlat en aquestes primeres setmanes de classe. El tema és, la classificació dels llibres en funció de les seues característiques.

Ja no només es classifiquen els llibre segons l'eda a la qual estan destinats, sinó que depenent de si són conguts, o tenen algun premi, ocupen diferents prestatgeries en les llibreries. És evident, que els més aclamats pel públic tindran un lloc privilegiat, mentre que els altres queden relegats a un segon pla.

Quan jo vaig començar a llegir, unicament seleccionava llibre coneguts, d'aqueixox que et diuen que lliges perquè són els millors i t'agradaran. Fins i toto anava a les biblioteques i directament els demanava sense mirar cap llibre més. I ara pense, "que sabrà la gent el que a mi m'agradarà o no m'agradará", potser estic deixant de llegir llibres que sense ser tan coneguts podrien ser molt més significatius per a mi, o llibre que aporten més coses a la meua persona.

També ens van parlar dels seus llibres "A mi que em passa" i "Mira'm als ulls". Sorprén veure con una mare és capaç de contar les intimitats de la seua vida d'una forma tan natural. Amb les seues paraules i les xicotetes parts del llibre que ens va llegir, va aconseguir despertar en mi el desig per llegir els seus llibres. He de confessar, que sóc addicta a les pel·lícules o llibres basats en històries reals. 

Un altre dels temes tractats a la conferència va ser la inclusió. Al llarg d'aquest grau, no fem una altra cosa que parlar de l'important que és la inclusió a l'escola, ja que, és la forma de donar resposta a la diversitat. N obstant això, no ens adonem que la paraula inclusió no hauria d'existir. El moment en el qual has d'incloure alguna cosa, ja estem acceptant que aqueix alguna cosa no és el normal.

L'any passat, vaig fer un dossier en el qual parlava de mi, i de les experiències escolars de la meua vida. Al primer paràgraf  havíem de definir-nos i dir com som, les meues paraules exactes van ser "Jo sóc una persona normal, i us preguntareu, Que vols dir amb normal? Doncs bé, acostume a utilitzar aquest terme per a definir-me, perquè amb el sempre encertaré. No importa com sigues, el que és segur és que sempre seràs normal".

Què seria d'aquest món si tots fórem iguals?. Seria un lloc avorrit i predictible. Sense diversitat no hi hauria societat, o com a mínim, no tindria sentit envoltar-te d'ella, perquè simplement, ningu t'aportaria res.